Tornant del Bicilcetatge de confiança a traves de la terra

Finalment ha estat del 23 al 29 de juliol: sortida a les 7h del matí de "una esTona de cel" a Taizé el divendres a les 14h en mig d'un gran silenci!
Han estat 7 dies i 861km de silenci meditació i contemplació. Sentir-se com una formigueta en el mapa, o com una fulla en el vent, o com un res en la pluja i boira: tota una experiència de creixament per compartir... i repetir.

ara JA comença el "bicicletatge de Confiança a trevés de la Terra".
El proper dissabte 23 de juliol 2011 a les 7h del matí sortida de "Una esTona de cel" per passar a les 8:45h per Roda de Ter on ser enviat de la Mare de Déu del sol del pont.
Si tot va bé 7 etàpes de entre 100 i 120Km per arribar divendres 29 o dissabte30 a Taizé.
Esperem que la fe ens acompanyi, de moment, "l'avui de Déu"

Si la confiança estés al començament de tot....
Sembla que cada vegada és més aprop aquest "Bicicletatge de confiança a través de la terra" i ja he començat a preparar les cames de Tona a Rupit...
Tecnicament funciona, físicament, Déu dirà, i espiritualment (ment i ànima) caldrà fer un treball a fons.
In God we trust

Etapes de l'ànima.

Jung: el procés de convertir-se en persona comença en una situació conflictiva.
Jung: la relació pot ser el cresol de l'ànima.

Etapes bici

El Bicicletatge de Confiança a Través de la Terra es pot fer en 7 etàpes d'una mitjana de 115km i una de meditació de 15,3km.
1-diumenge: Tona-Olot-Figueres 119km
2-Dilluns: figueres-Narbonne 122km
3-Dimarts: Narbonne-Couvertorude 115km
4-Dimecres: Couvertourude-Mende 111km
5-Dijous: Mende-Polignac 99.4km
6-Divendres: Polignac-Feurs 114km
7-Dissabte: Feurs- La Valouze 105km
8-Diumenge: La Valouze- Taizé 15,3km

Podeu consultar el recorregut a Google maps clikant aquí

Primera aproximació

Com podeu veure, no té pèrdua... només es tracte de pedalar i no pensar: El poder de l'ARA.
només cal agafar la B-416....

Peregrinatge de Confiança a Través de la Terra

El peregrinatge de Confiança a través de la vida, es fa en petits passos que per molt petits i humils que siguin, valen la pena si ens mantenen l'ànima desperta.
Proposar-se anar a de casa a Taizé (casaII), no és un repte esportiu si no un camí de silenci interior, on viure l'inesperat partint de la simplicitat del dia a dia i la senzillesa de cor. No és un objectiu, és un camí a recórrer sense pretencions. Això si amb una petita dosis de fe i sobre tot esperança.
Un desert interior, una pregària personal, i un desig pels nostres fills i una comunió per la humanitat més humana.
miquel vilaró